Resido en un pueblo Sant Quirze del Valles
Blasón de Sant Quirze del Vallès. Escudo losanjado: de oro, una sierra de sable entre 2 ramas de laurel de sinople con los extremos pasados en sotuer. Por timbre una corona mural de pueblo.
(Barcelona-Cataluña)
Cataluña forma una comunidad autónoma dentro de España, con una institución de gobierno propia, la Generalitat de Cataluña. Limita al este con el Mediterráneo, al norte con Francia y Andorra, y al oeste y al sur con las comunidades autónomas de Aragón y Valencia. Tiene una superficie aproximada de 32.000 km² y una población de unos siete millones de habitantes.
Municipio: Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès es un municipio de la comarca del Vallès Occidental. Limita con los municipios de Sabadell, Rubí, Terrassa, Sant Cugat del Vallès y Cerdanyola.
Sant Quirze se constituyó como municipio en 1848, por segregación de Sant Pere de Terrassa, y previamente de Terrassa. Comprende la antigua parroquia de Sant Quirze, mencionada sin ningún apelativo el 1013.
Según los importantes restos arqueológicos encontrados dentro del término municipal, Sant Quirze del Vallès tiene una ocupación poblacional de 6.000 años de antigüedad, cifra que nos transporta a la época del neolítico. Probablemente, estas primeras sociedades se asentaron en este territorio para aprovechar los recursos naturales y el relieve suave de la zona que permitían la agricultura y la ganadería.
El origen de Sant Quirze como pueblo se remonta, sin embargo, en la Edad Media, primero con una población diseminada en caseríos y pueblos, y posteriormente con la construcción de las primeras casas alrededor de la Parroquia de Sant Quirze, aunque que entonces la parroquia y el territorio que le rodeaba dependían del término del castillo de Terrassa.
El municipio tiene una tradición eminentemente agrícola. Los cultivos de la vid y los caseríos dispersos por todo el término dibujaron el escenario de Sant Quirze hasta no hace muchos años. Al principio del siglo XX, mucha gente de Sant Quirze compaginaba el trabajo en las fábricas de las ciudades vecinas con el cultivo de la tierra. La proximidad de la ciudad de Sabadell, el establecimiento de la estación del ferrocarril y la progresiva instalación de industrias alrededor del municipio provocaron un cambio en este talante agrícola, y Sant Quirze progresivamente se fue transformando en un municipio de servicios y, sobre todo, residencial. Sant Quirze tiene muchas entidades y servicios como la biblioteca municipal, el polideportivo, el Casal d’Avis, el Caña Joven, el Club Excursionista de Sant Quirze del Vallès (CESQV), el Grupo de Investigación Histórica de Sant Quirze del Vallès (GIHSQV ), la Sociedad Coral Ilustración Artística, la coral infantil la Estrella de Papel.
Obres d’intal.lació de pilona al carrer Nou
Carrer Nou el maig de 2007
Dilluns dia 28 es comença l’obra civil per la instal.lació de la pilona, per la qual cosa per accedir al carrer ho haureu de fer pel carrer del Mig. Aquestes obres està previst que durin uns 3 dies.
Un cop finalitzades les obres, properament l’empresa ANORTEC instal.larà la pilona.
Així mateix, properament us informarem sobre el lliurament de les targetes d’accés.
També a partir de dilluns es marcaran al terra els espais on aniran instal.lades les pilones fixes, reservant els guals amb llicència.
Per a més informació:
Ajuntament de Sant Quirze del Vallès
Oficina OAC
Tel. 93 721 68 00
Mandato | Nombre del alcalde | Partido político |
---|---|---|
1979–1983 | Enric Abad Pla | |
1983–1987 | Manel Sabés Xamaní | PSC |
1987–1991 |
Manel Sabés Xamaní (26-02-88) Joan Antoni Tuà Molinos (15-12-89) Antoni Ferrán Miró |
|
1991–1995 |
Antoni Ferrán Miró (04-06-94) Sebastià Ruiz Garcia |
|
1995–1999 | Sebastià Ruiz García | CiU |
1999–2003 | Sebastià Ruiz García | CiU |
2003–2007 | Elisabeth Oliveras Jorba | ERC |
2007– | Montserrat Mundi Más | CiU |
Entorn geogràfic
Sant Quirze del Vallès està situada en una de les zones més privilegiades de Catalunya. Centre neuràlgic de vials principals de comunicacions a nivell europeu, com són la E-9 i la C-58, Sant Quirze és una ciutat d’oportunitats, on la innovació s´ha convertit en un dels motors econòmics.
La bona situació de la ciutat és veu optimitzada gràcies a la qualitat natural del terme municipal, envoltat de boscos i part destacada del Corredor Verd.
Aquest corredor és una franja d’un quilòmetre aproximadament que connecta dos grans zones de gran riquesa biològica com són el parc de Collserola i el parc de Sant Lloren´del Munt i l’Obac.
Aquest espai natural, que a Sant Quirze pren el nom de Serra dels Galliners, permet que la fauna i la flora puguin viure i salvar els obstacles artificials que comporten els grans vials de comunicacions.
Paisatge i natura
Sant Quirze del Vallès és un municipi amb una gran riquesa natural, que té el seu màxim exponent en la Serra del Galliners, un espai natural forestal que ocupa més de la meitat de la superfície municipal i que vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, corredor biològic entre els parcs de Sant Llorenç del Munt i Collserola.
El mirador de Can Barnola està situat a la cruïlla entre el camí dels Monjos i el camí de can Barnola, a 295 metres sobre el nivell del mar, sobre la carena de la serra de Galliners. Ofereix una bona panoràmica en direcció est i nord i, a banda del vessant de la serra, es divisa el nucli urbà de Sant Quirze així com la població veïna de Sabadell. Al fons, es veuen els massissos del Montseny i de Sant Llorenç del Munt.
El mirador del Pujol Blanc, prop de la cruïlla entre els camins dels Monjos, de Sant Feliuet i de la Font dels Caçadors, a 317 metres sobre el nivell del mar és el punt més alt de la serra de Galliners. Aquest punt ofereix una panoràmica excel•lent en totes les direccions sense obstacles visuals. Des d’aquí es divisa, a banda de la carena i els vessants de la serra, tota la plana del Vallès i els massissos muntanyosos que l’envolten, Sant Llorenç, Collserola, Montserrat i el Montseny.
Si caminem per algun dels senders del municipi, descobrirem un paratge típicament mediterrani, amb boscos predominantment de pi, encara que les espècies autòctones com l’alzina i el roure comencen a tenir una presència important
CAMINADA del MUSSOL
Font de Can Barra
Arbre Lledoner
(davant de la porta de Can Barra)
Los Rosales ( Capella)
Ca n’ Arús
Font i Bassa de Ca n’ Arús
Camí a Can Vinyals
Roure Can Vinyals
Can Vinyals
Alzina Can Vinyals
Camí Can Caver
Forn d’obra Can Vinyals
Camí Can Camps
Camí Can Camps (Hípica Les Alzines)
Can Barrata Cruïlla
Camí Mirador Can Barnola
Mirador Can Barnola
Camí Torre de Guaita
Camí dels Monjos
Torre de Guaita
Camí dels Monjos Marques GR
Can Ponsich
Sant Quirze del Vallés
(vista des de la Serra de Galliners)
Riera Can Ponsinch Pont
Pollancre Can Ponsich
Can Feliu
font de la riba
Fires, festes i tradicions
Tot i que no és una festa exclusiva de Sant Quirze, és un dels esdeveniments amb més participació ciutadana.
Aquesta festa se celebra per commemorar el dia de Sant Antoni, patró dels animals domèstics, actualment a Sant Quirze la diada se celebra un diumenge del mes de febrer
L’Aplec del Mussol es celebra el segon cap de setmana després de Setmana Santa, i l’organitza l’Ateneu de Sant Quirze amb la col·laboració de l’Ajuntament des de l’any 1992.
A Sant Quirze la diada de Sant Jordi es concentra al parc de les morisques on es munten paradetes de venda de llibres i roses a càrrec de les entitats.
El dia de la dansa es celebra arreu del món i la data commemora el naixement de Jean-Georges Noverre que va impulsar una gran reforma en aquest àmbit artístic.
Es una festa que se celebrava per Pasqua al voltant de Sant Feliu de Vilamilanys, actualment l’aplec s’organitza a mitjans del mes de juny
La Festa Major, era i és la festa gran de Sant Quirze.
El barri de les Fonts de Sant Quirze celebra la seva Festa Major en honor a la verge del Roser, a principis d’ octubre.
Es tracta de una festa que es celebra cada dos anys per commemorar el passat vinícola de Sant Quirze
A mitjans de desembre, el poble es vesteix de Nadal amb la celebració del cilcle Nadalenc que culmina amb la tradicional cavalcada de reis pels carrers de Sant Quirze.
Durant el segon cap de setmana de juny a l’entorn de la Masia Can Feliu, com cada any, la Mostra Gastronòmica acull a restauradors i representants del sector de l’alimentació i la gastronomia que donen a conèixer els seus plats i productes.
Una mostra de l’oferta comercial de Sant Quirze, amb un ampli ventall d’activitats. La Mostra de Comerç ofereix a tothom qui s’hi acosti poder gaudir d’un ampli ventall d’activitats i tallers, animació i espectacles infantils, inflables,….
El camí dels Monjos
Itinerari camí dels monjos
> Descarrega l’itinerari
Volta per Galliners
Sant Quirze en imatges
Les explicare como es y como era
mi pueblo, empecemos como era
Elements d’interès històrico-artístic
Església parroquial
Tipus | Edifici religiós |
---|---|
Període | Segle XVIII |
Estil | Barroc |
Autor | Joan Picassó, m.o. |
Situació | Plaça de la Vila |
L’església té origen romànic i està documentada des de l’any 1013 tot i que segurament va ser reconstruïda amb posterioritat perquè consta que va ser consagrada l’any 1050. Se la coneixia com Sant Quirze de Galliners o de Terrassa. Cap a la fi del segle XVII el poble havia anat creixent i l’església es va quedar petita. El 1693 els veïns van acordar la seva ampliació, que es va dur a terme els anys 1701-1702 a càrrec del mestre d’obres Joan Picassó, de Cardedeu. En les obres d’ampliació es va enderrocar la major part de l’església antiga per reaprofitar-ne els materials. Pel mateix motiu es va enderrocar la capella de Sant Pere dels Torrents, situada prop de can Barra.
L’edifici actual consta d’una nau coberta amb volta de canó, flanquejada per capelles intercomunicades. De la vella església romànica en resten algunes traces de l’antic campanar d’espadanya integrades al campanar modern, reformat el 1912, i ocultes per l’arrebossat.
L’actual retaule és una obra dels anys 60 feta per l’escultor Juvanteny i imita el retaule gòtic, alguns restes del qual es conserven al Museu Diocesà de Barcelona.
Antic Sindicat Agrícola
Tipus | Edifici industrial o agrícola |
---|---|
Període | 1911-1929 |
Estil | Noucentisme |
Autor | Josep Renom |
Situació | Plaça de la Vila |
La Patronal (antic Cafè Espanyol)
Tipus | Edifici públic |
---|---|
Període | 1911-1929 |
Estil | Noucentisme |
Situació | Carrer de Pau Casals |
Tipus |
Masia |
---|---|
Període |
Segle XVIII |
Situació |
Avinguda Camí del Mas / Rambla Lluís Companys |
És una de les poques masies que resten dins el nucli urbà de Sant Quirze, popularment coneguda com el Mas. És un edifici de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre aigües. Té un bell portal adovellat i finestrals rectangulars amb llindes i brancals de pedra. El seu estat actual no es correspon amb la dignitat de l’edifici, i és una llàstima perquè està situat en un lloc de gran visibilitat, just al costat del parc de les Morisques.
Sant Feliuet de Vilamilans
Tipus | Edifici religiós |
---|---|
Període | Segle X a XII |
Estil | Romànic |
Situació | Trencall de la carretera C-1413, en sentit Rubí, km 13,5 |
Interès | Especial interès |
De tots és coneguda la bellesa de l’art romànic a Catalunya, que aparegué una vegada finalitzat aquest “període de transició”, però és ben cert que l’època del baix imperi romà i del paleocristià, dels que tenim excel.lents manifestacions en el nostre país sobretot després dels temps de Constantí i que enllaçà d’alguna manera amb l’art bizantí oriental, ha tingut molta menys difusió. El paleocristià, el període relatiu als primers temps del cristianisme, participà en gran part de l’art profà de Roma si bé es diferencià del mateix al aplicar-li la seva pròpia funcionalitat religiosa i ideològica.
I aquest és el cas de Sant Feliuet de Vilamilanys i, més concretament, de la seva ara de l’altar.
L’imperi romà distingia, en els seus edificis dedicats als deus, l’altare i l’ara. L’altar era un monument, elevat sobre el sol i dedicat al culte, era com un lloc de contacte entre els deus i els homes si bé no cal oblidar l’existència d’altars dedicats als emperadors. En ambdós casos era freqüent col.locar-hi imatges. En l’ara, no sempre clarament diferenciada de l’altar, es feien els sacrificis, les libacions i les súpliques, especialment per els morts.
El cristianisme va donar a l’ara el sentit de pedra consagrada de l’altar i va precisar que es situaria encaixada en el centre de la taula del mateix, en el sentit que es coneix actualment, amb inclusió de relíquies de sants. Damunt de l’ara és on es celebra l’eucaristia.
L’actual ermita de Sant Feliuet fou un dels primers temples cristians de la nostra contrada i un important centre de culte fins els inicis del segle XIV. Varen ser nou segles de vida activa. Posteriorment s’inicia la seva davallada, possiblement a causa de la fam i de la pesta i en el 1436 va perdre la seva “independència” quant el bisbe Sapera disposà es convertís en una sufragània de Sant Quirze, en aquell temps de Galliners. Finalment al 1867 havia perdut tota la seva empenta inicial i passà a ser una simple ermita, sense culte continuat. Aquesta situació queda demostrada per dos llibres de l’arxiu parroquial de Sant Quirze on consten les despeses importants d’aquesta època, que es limiten a petits arranjaments de poca quantia. Per si no n’hi hagués prou la Guerra del Francès (1808-1814) va acabar de manllevar les poques rendes disponibles i al 1936, malauradament, es va acabar de malmetre física i espiritualment.
La situació de Sant Feliuet no va millorar fins els anys 1949-1950, en els que es va procedir a la seva reparació deixant-la en el seu estat actual.
Però, aquesta reparació va anar acompanyada d’una troballa de valor incalculable: una ara de 72 cm. d’alçada, exquisidament treballada i que, sense cap dubte és l’obra mestre de l’art paleocristià no sols català sinó de tota Europa.
És una meravellosa peça de marbre, evidentment excepcional, amb nombrosos grafits i inscripcions, que caldria estudiar més a fons donat el seu gran interès, doncs a part d’un estudi publicat que divulga cert nombre de noms més o menys identificats, l’ara conté una cinquantena d’inscripcions, algunes sobreposades, que bé mereixen un més exhaustiu coneixement paleogràfic.
Mereix especial record l’existència d´un poema gravat a la mateixa, escrit en llatí, d’un autor anònim considerat com el primer poeta conegut de tot l’actual Vallès i que Josep Serra va divulgar i va traduir. El nostre poeta anònim fou homenatjat al 1986-1987 en una mostra de poetes terrassencs i del seu text s’han publicat diferents traduccions entre elles un poc dispars.
Caldria retornar als temps de l’aplec de Sant Feliuet, i d’aquesta manera poder gaudir de la bellesa de la seva ara sense oblidar el magnífic finestral de la seva façana, la seva interessant volta de mig canó i l’alegria i la germanor que es produeixen en aquest tipus de festa.
Seria, a més, una diada per recordar, i per què no, cantar els goigs en honor de Sant Feliu, compatró de Sant Quirze, que acaben, amb diferent grafia segons la data de la impressió, d’aquesta manera.
“Puix que al cel gloriós viviu / Gosant (gojant) eterna alegria / Siau nostre ampara i guia / Gloriós martir Sant Feliu”
Aplec de Sant Feliuet
Dissabte 6 de juny
L’Aplec de Sant Feliuet es celebra el dissabte 6 de juny. Durant tota la jornada, l’entorn de l’ermita de Sant Feliuet acollirà diverses activitats per a tota la família. El programa comença a les 10.30 hores amb música i ball de gegants de la colla de gegants i grallers de Sant Quirze, que també oferiran tallers de ball de gegants, de com portar gegants i de posar-se la faixa. Els infants podran participar també en un taller de dibuix i fer-se una fotografia dels gegants amb la seva cara.
El Sant Quirze Basquet Club oferirà també diverses activitats esportives i la Unió Deportiva Les Fonts portaran bitlles catalanes. Pel que fa a la Llar de la Gent Gran de Les Fonts, l’Associació de Propietaris i veïns de ls Fonts, el Racó de la Dona i l’Associació de Els Fontins organitzaran diversos jocs de taula. Pel que fa al Cercle de Cultura, hissarà un Globus per la Pau.
Els més petits tindran també l’oportunitat de gaudir de contes de mà dels Avis i Àvies del Casal i el Centre Lúdic Infantil La Cucanya oferiran un taller de pintar cares.
A partir de les 12 del migdia, el programa continua amb un petit concert de la Societat Coral Il·lustració Artística a l’ermita amb els Goigs de Sant Feliuet. Tot seguit, a dos quarts de dotze, la Cobla de Sabadell protagonitzarà una audició de sardanes.
Com ja és tradició, a les 13.30 hores, l’acte central es traslladarà a les taules amb una mostra d’arrossos. Cal recordar que davant la normativa de prevenció d’incendis, caldrà portar el serpentí.
Durant tota la jornada hi haurà servei de bari entrepans freds i calents a càrrec dels Mandukos.
A la tarda, la festa continuarà amb Jocs i Tallers a càrrec de diferents entitats.
NOTA D’INTERÈS:
Malgrat que l’Ajuntament portarà taules i cadires, no es pot garantir que n’hi hagi per a tothom, per tant, la organització aconsella que a tothom que li sigui possible, porti la infraestructura que hagi de necessitar.
Casa-Museu Vila Puig
Tipus | Museu |
---|---|
Situació | Carrer Vila Puig, 45 |
Casa de Cultura Vila Puig |
Adreça: C. del Pintor Vila-Puig, núm. 45 Telèfon: 937 219219 La rehabilitació de la Casa natal del pintor Joan Vila Puig ha permès a l’Ajuntament comptar amb un nou espai dedicat a la cultura que possibiliti, per una banda, fer la divulgació de l’obra pictòrica del pintor quirzetenc des de la casa que el va veure néixer, i per l’altra, oferir a la població un retall important de la memòria històrica del municipi, donant a conèixer com era una casa rural de finals del segle XIX. Al mateix temps s’ha habilitat un espai per impulsar i descobrir la cultura i l’art en el municipi, adaptat als nous temps. |
L’accés a la casa es realitza per l’antiga porta que encara es conserva i que constitueix un atractiu element de decoració. La sala ens ofereix la visió d’alguns objectes personals del pintor: la seva taula de treball, el seu cavallet, la seva maleta de pintures i pinzells, el seu bust i la seva ma en bronze. Hi trobem també la càmera fotogràfica amb la qual captava els paisatges i els records familiars, fotografies de l’àlbum familiar, publicacions al voltant de la seva biografia i la seva obra, així com alguns olis. Un conjunt d’elements de gran valor històric i artístic cedits per la família del pintor. La cuina que conserva molts estris originals, el celler, amb algunes botes de l’època, l’antiga comuna així com el pati on hi trobem el forn i el pou, ens transporten a l’ambient rural del 1800. Tots aquests elements històrics permeten a visitants de qualsevol edat recordar o imaginar com es vivia a Sant Quirze en aquella època. Avis amb els seus néts, mestres i alumnes, antics veïns de la familia Vila-Puig, estudiosos i amants de l’art, tots ells gaudeixen amb la visita. Dinamització de la cultura Les plantes primera i segona han estat habilitades com a sales d’exposició. L’objectiu és oferir a la població diferents activitats relacionades amb el món de la cultura. Un total de 132 m2 permeten instal·lar-hi exposicions itinerants i fer divulgació de les obres d’artistes, ja sigui dels que han tingut la sort de donar-se a conèixer o d’aquells que encara estan treballant per fer-se un lloc reconegut. Al mateix temps es poden oferir espais de divulgació o de debat, conferències, presentacions de llibres, tot allò que, en definitiva, constitueix una partimportant del batec cultural del municipi. Sant Quirze del Vallès, la mirada Vila-PuigSant Quirze del Vallès, com gran part del territori del país, ha mantingut un notable procés evolutiu de la mà de l’home i la industrialització. Del model de vida rural del segle XIX, basat en l’agricultura especialitzada en el cultiu de la vinya, a principis del segle XX es va viure un procés de transformació industrial a tot el Vallès que va aportar el progrés econòmic i cultural arreu.
Aquesta etapa de progrés, que es va veure truncada per la Guerra Civil, la va precedir una forta urbanització conseqüència del creixement demogràfic accelerat. Les terres de conreu van ser substituïdes per polígons industrials i l’expansió del nucli urbà es va estendre molt més enllà del primer nucli històric.
Tot i amb això, a Sant Quirze encara es manté el llegat d’aquella societat sustentada per l’agricultura i els primers canvis derivats de les noves energies en la indústria amb un testimoni d’excepció: l’artista quirzetenc Joan Vila Puig.
A través de la seva pintura i de la seva mirada filtrada per l’emotivitat dels paisatges que el van envoltar en la seva infantesa, us presentem una contraposició del passat i del present de Sant Quirze.
Us convidem a fer un salt en el temps, tot caminant pels carrers del poble, per admirar-ne el patrimoni d’abans i d’ara.
L’itinerari té com a punt de sortida la Casa de Cultura Vila-Puig, on podreu disposar d’un llibret per fer una visita autoguiada.
|
Història de Sant Quirze del Vallès
Neolític
Segons les importants restes arqueològiques trobades dins el terme municipal, Sant Quirze del Vallès té una ocupació poblacional de 6.000 anys d’antiguitat, xifra que ens transporta a l’època del neolític. Probablement, aquestes primeres societats es van assentar en aquest territori per aprofitar els recursos naturals i el relleu suau de la zona que permetien l’agricultura i la ramaderia.
Edat Mitjana
L’origen de Sant Quirze com a poble es remunta, però, a l’edat mitjana, primerament amb una població disseminada en massos, i posteriorment amb la construcció de les primeres cases al voltant de la Parròquia de Sant Quirze, tot i que aleshores la parròquia i el territori que l’envoltava depenien del terme del castell de Terrassa.
La constitució com a municipi
Sant Quirze es va constituir com a municipi el 1832 per segregació de Sant Pere de Terrassa, i prèviament de Terrassa. Compren l’antiga parròquia de Sant Quirze, esmentada sense cap apel·latiu el 1013. Al segle XIII apareix com Sant Quirze de Terrassa, i al segle XV alterna amb el nom de Sant Quirze de Galliners, en referència a la serra de Galliners.El 1857 es va castellanitzar oficialment el nom com San Quirico de Tarrasa, modificat el 1935 a Sant Quirze de la Serra i reinstaurat el nom castellà després de la guerra. El 1976 va canviar a Sant Quirze del Vallès, en un consell de ministres, presidit pel rei d’Espanya, al Palau de Pedralbes de Barcelona.
Tradició agrícola
El nostre municipi té una tradició eminentment agrícola. Els conreus de la vinya i els masos dispersos per tot el terme van dibuixar l’escenari de Sant Quirze fins no fa gaire anys. Al principi del segle XX, molta gent de Sant Quirze compaginava la feina a les fàbriques de les ciutats veïnes amb el conreu de la terra. La proximitat de la ciutat de Sabadell, l’establiment de l’estació del ferrocarril i la progressiva instal.lació d’indústries al voltant del municipi van provocar un canvi en aquest tarannà agrícola, i Sant Quirze progressivament s’anà transformant en un municipi de serveis i, sobretot, residencial. Avui dia, encara és possible trobar pel nostre terme masos que han sobreviscut al pas del temps, com ara Can Feliu, Can Barra o Can Vinyals.
Masia d’El Sot, Arxiu GIHSQ
Les riuades del 1962
El dimarts 25 de setembre del 1962 va començar a ploure cap a la una del migdia, durant la tarda encara més fort i entrat el vespre se’n va anar la llum a causa de la tempesta.Molta gent era ja dormint quan al voltant de les deu de la nit es va taponar el pont dels FFCC amb branques, canyes i tot el que arrossegava la riera, el Riu Sec. Entre el tap que s’havia format i les característiques del terreny la crescuda de l’aigua va ser molt ràpida.
A les 4 de la matinada els veïns pujaven a Can Corretger (un mas de la família Pastor, entre Rosales i El Castellet, avui desaparegut) i posteriorment traslladats a la Casa de la Caritat de Sabadell (edifici que ocupava el que avui és la Plaça Marcet).
El dia 27 la Plaça de la Vila de Sant Quirze s’omplia de fèretres, quinze pertanyents a veïns de Rosales i tres més que corresponien a familiars de quirzetencs que havien trobat la mort en altres parts del Vallès.
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, que encara recorden moltes persones, van caure 95 litres/m2 en 45 minuts, el torrent de Barbau, la riera de Can Feliu i la riera de Can Barra, es van convertir en un riu dues vegades més ample que l’Ebre.
Aquesta riuada es transformà en tragèdia tota la zona del Vallès i s’emportà un miler de vides humanes per endavant. A Sant Quirze això es traduí en la inundació del barri de Los Rosales, amb la conseqüent pèrdua de vides de persones que hi vivien.
Aquell mateix any la nit de Nadal (24 al 25 de desembre) hi hagué la major nevada que es recorda a Sant Quirze, amb gruixos de 70 a 80 cm. de neu.
Hi han altres riades documentades els anys 1878, 1898 i 1944, encara que cap d’elles amb víctimes mortals com les de l’any 1962.
FESTES
27/03/08
Cursa Mundial d’Ànecs
24/05/08
APLEC DEL MUSSOL
07/05/08
FESTA DE L´ARBRE
APLEC SANT QUIRZE SANTA JULITA
Festa majors
Festa Major 2006
Botifarrada
Enric Alloza
Més fotografies al peu d’aquest article.
El bon amic Enric Alloza, amb el que he iniciat, sen se saber ben bé com, una col.laboració periòdica en la VilaWeb i en el Portal de Sant Quirze, em demana si li puc fer un “flash” amb la meva opinió sobre els actes celebrats durant la Festa Major, textualment diu “una visió agre, àcida o dolça…..”
Crec que m’ho demana al saber que és, pràcticament, la primera Festa Major que celebro a Sant Quirze (la primera realment va ser l’any passat, amb la casa encara plena de caixes sense obrir degut al meu recent, i venturós, trasllat des de Barcelona) i així m’agafa, encara, una mica despistat. Enric: Això no es fa amb un bon amic.
Però el repte és bo i l’accepto, precisant que no he assistit a tots els actes, cosa pràcticament impossible, i per tant em limitaré a donar una opinió sobre els que he estat present i una reflexió inicial sobre la resta. Sempre amb una visió dolça, ja que l’agre i l’àcid fan mal a l’estomac.
Però, per començar voldria ressaltar que el programa ha sortit un pel tard. Ja se que els canvis de govern i sobretot el mes d’agost, porten aquestes coses, però es bo poder disposar del mateix amb una mica mes d’antelació. Així hi tot puc donar fe de que mes de un ciutadà encara no s’ha assabentat del tot el que ha passat. Així que Elisabeth Oliveras tampoc t’hi amoïnis gens amb el tema.
Però si m’ha agradat, Elisabeth, la teva salutació. Es un problema el pertànyer a una comunitat entre dues grans ciutats, una de les que també celebra la festa major en els mateixos dies i possiblement amb més medis de tot tipus, però crec que és evident que cap, o molt pocs, quirzetencs i quirzetenques, ha anat a Sabadell a celebrar la festa, això es molt positiu.
També m’ha agradat el fet de les aportacions, reunions i trobades de les entitats i associacions de Sant Quirze, que son moltes, algunes poc conegudes per mi, a les que no he assistit per el poc coneixement de les mateixes, per mandra i per haver aportat, en el que cap, la meva petita col.laboració a alguna d’elles. No és freqüent el fet i crec, sincerament, que es bo i cal activar-lo.
I ara em tinc que confessar, o el que és igual, donar una opinió sobre els actes que he assistit, que potser no han estat molts però en els que m’ho he passat molt bé.
Divendres dia 1
Exposició “El Nostre Tren”. Que voleu que us digui si us vaig donar la tabarra durant una bona estona amb el Dr. Pearson? Sincerament crec que va estar molt ben concebuda, amb poquíssims medis econòmics i amb una magnifica col.laboració de molts quirzetencs dels GIHQS. Una felicitació especial als “ferroviaris” Jaume Cases i Josep Brossa. Molt bé Jaume Carbó.
Fideuà Popular. Magnifica per retrobar amics o, en el meu cas, fer-ne de nous. La gastronomia excel•lent i més si tenim en compte l’elevat nombre de fideuàires. La beguda malament: No hi havia vi, ni blanc, ni negre ni rosat. Inconcebible, així hi tot alguns varen aconseguir alguna ampolla per camins misteriosos (o no Valenti?)
Dissabte dia 2
Era, una mica, el dia de l’Enric. Una exposició fotogràfica magnifica. Una col.laboració amb altres artistes locals (la teva fotografia es un art) irrepetible. Un acte amistós i emotiu. Espero que tot es vengui. Gràcies per el collage sobre el poeta Jose Antonio Villalobos. La Menchu, la meva dona t’agraeix profondament el teu record al seu germà. Hi havia representació de tot el ventall ciutadà amb plena harmonia (o no Antoni Rebolleda i David Sanchez que ens havíem conegut quasi “tangencialment” en el dia de un Ple Municipal una mica enrevessat i no havíem tingut ocasió de tornar a veure’ns).
Conferencia de Maria Badia i Cutchet. Ple de gom a gom. Records emotius d’una joventut per la que se sent recança i emoció. Molt bé
La Vella Dixieland i l’Orquestra Mondragón. Tots hi érem. Tots ens movíem al ritme de la Vella Dixieland (o no Petra Molinero?). Gurruchaga ens va fer recordar altres temps (o no Sebastià? ). Elisabeth, com vares gaudir contemplant la festa asseguda sobre el pedrís?
Diumenge dia 3
Vaig dubtar entre la Maravella i el Concert de la Banda John Lennon de Mirandola. Crec no em vaig equivocar. Sensacional. Paco Contreras em va explicar fil per randa tota l’historia de la relació entre l’Escola de Sant Quirze i la de Mirandola i el fet de que els musics s’hostatgessin a cases de Sant Quirze. Art i amistat.
Dilluns dia 4
Acabo la festa amb la botifarrada, havaneres i castell de focs. La botifarra bona, la beguda, altra vegada, malament, no hi havia vi i el subministrament de cervesa és millor oblidar-lo. Les havaneres una mica heterodoxes però amb ganes de seguir aplaudint-los. El castell de focs ens va tornar a tots una mica infants i això sempre es bo. Encara que ens repetim crec val la pena acabar així cada festa major.
La meva opinió global i personal de la Festa Major: Magnífica. Els grans espectacles els tenim sempre en la gran ciutat propera. La Festa Major deu ser un lloc de trobada, de xerrada, de gaudir, de recordar, de desestressar-se, de menjar, dels petons d’arribada i dels petons d’acomiadament, del “fins l’any vinent”, del “et veig molt bé”, del “ens hem de veure mes sovint”, del “anem a fer un trago” etc. etc. Això és el que val la pena.
Per acabar del tot i perquè l’Enric Alloza no digui que tot això es massa ensucrat (que no ho es), crec que cal fer un petit però. Em refereixo al Pregó. Deixant de banda que normalment el Pregó el fa una persona i que el mateix temps es fa responsable de les seves paraules, més d’un quirzetenc em diu que no li ha agradat la manera com es va desenvolupar. Personalment aclariré que no vaig estar-hi present i que no em sento en absolut lligat a cap creença religiosa però em diuen que algú es va passar, si fos així caldria recordar que tothom mereix el màxim respecte en las seves idees i creences, siguin les que siguin. Els que vareu assistir-hi deveu jutjar-ho.
I fins a la propera Festa Major de 2007.
Inici de la Festa Major 2007
Divendres 31 d’agost
Sant Quirze Té Vida, va fer el pregó
Enric Alloza, per a totes les fotografies
Barraques
Els Diables
Recital operístic a la casa de cultura
L’inici de la Festa Major, ens ha portat com a primera novetat, la puntualitat en començar els actes, cal seguir per aquest camí.
Abans del pregó a les nou en punt al balcó de l’ajuntament, de Sant Quirze Té Vida, que publicarem íntegre si ens l’envien, es va inaugurar a la sala nova de la Patronal, amb la exposició de les obres del Concurs de Cartells de la Festa Major i la exposició de manualitats de les sòcies del Cercle de Cultura.
A tres quarts de 8, i a la casa de cultura Vila-Puig, vam gaudir d’això CULTURA, -que no sempre és fàcil- i contemplar primer –quelcom de quotidià- que amb el pas dels anys esdevé cultura i també art, les “Joguines antigues” Jaume Carbó, del Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze, ens va fer un repàs de joguines del segle passat, i va fer esment d’una amb la que jugaven cada dia pels carrers del nostre poble, entre ametllers i vinyes, “la pedra”.
Montse Mundi i la regidora de cultura Àngels Ponsa, ens van presentar també la exposició col.lectiva d’artistes locals, Martró, Guillemat, Castro, Vila Arimany, Calvís, entre d’altres ens mostres aquesta part de la cultura local, que esdevé també internacional.
Punt i apart mereix sens dubte, el recital que ens van oferir, el tenor Emili Roser i la soprano Maria Josep Perelló, acompanyats al piano per Helena Bayo, tots tres del Liceu barceloní; no cal ser molt sensible a l’art per emocionar-se amb la proximitat i bellesa –de veu i personal- de la soprano Maria Josep Perelló, gaudir de la seva veu a un metro escàs i amb els ulls mirant-te a tu –de tant en tant- mentre canta “O mio bambino caro” de Puccini, o la sardana “En el Vallespir” i la resta del recital amb el tenor Emili Roser, amb el brindis final a duo amb “Libiamo” de l’òpera La Traviata de Verdi, és quelcom que només un nombre reduït de persones, vam poder-ne gaudir, i sentir profundament que algú amb pressa s’hagués d’absentar. Caldria en un futur proper, apropar-ho a més quirzetencs i quirzetenques, el pas de poble a ciutat, també passa per entendre totes les facetes de l’art, i apropar-les al ciutadà.
Els diables, no cal dir gran cosa, el seu treball s’ha de veure, aquesta propera setmana publicarem un especial “Diables” amb fotografies del correfoc a la plaça de la Vila, el seu treball –encara que sembli difícil, vista l’alta qualitat- és millor any rere any.
Fideuà a la fresca, amb èxit de gent, la organització desbordada, la previsió de taules i cadires, va quedar curta, cal esmenar-ho en propers esdeveniments, sopar a la fresca, és quelcom que al públic li agrada i ho ha de poder fer cada dia de Festa Major, la botifarrada de dilluns n’és un clar exemple.
Toni Albà, en la seva imitació del rei d’Espanya, ens va fer riure d’allò més, és un personatge que el domina i que aixeca la complicitat dels assistents. La orquestra Constellation a can Feliu i les Barraques amb els grups, No Badis, Sota Zero, i l’Orquestra de Mitjanit, van tancar aquest primer dia de Festa Major, amb un notable, en organització i en assistència i participació de veïns i veïnes.
Dia fort de la Festa Major, dissabte
Cal destacar la emotivitat del primer memorial David Rovira
Cercavila de gegants i grallers
Gerard Quintana, a can Feliu
Memorial David Rovira
Enric Alloza, per a totes les fotografies
Dissabte és el dia fort de la Festa Major de Sant Quirze, només cal mirar el programa, 24 actes diferents s’han programat, i cal afegir la recepció institucional, que es va celebrar a la patronal, amb l’assistència de la presidenta comarcal del Vallès Occidental, Olga Olivé, i de l’alcalde de Sabadell Manel Bustos.
Pel matí, trenet, festa de l’escuma, titelles solidàries al Taula Rodona, i diversos torneigs de petit format de futbol, bàsquet, handbol, i tennis taula, aquest òbviament amb el seu camp reglamentari; a quarts de 12, la inauguració de la exposició de Jordi Calvis a can Feliu, i també al centre cívic, la exposició Parlem-nos del consorci per la normalització lingüística.
La tarda va anar curulla d’actes, a quarts de set, cercavila de gegants i grallers amb participació de dotze colles d’arreu dels països catalans, la més llunyana d’Alcoi; la candidatura de Sant Quirze a ser ciutat gegantera 2009, crec que és una crida important a les colles d’arreu del país.
La cursa popular es va anomenar Memorial David Rovira, en record del nen que ens va deixar el passat mes de maig; més participació que mai, 270 inscrits en categoria sènior, i 220 en les categories per a més joves, fan un total de quasi 500 inscrits, tot un rècord.
Al camp de futbol el desè i darrer “Memorial Antonio Mendoza” sobre terra, l’onzè, serà ja sobre gespa artificial “si el tiempo lo permite i la autoridad no lo impide”.
Botifarrada i cinema a la fresca amb Piratas del Caribe III, organitzat per l’AVV de l’av. de can Pallàs, sempre actius i organitzant actes, van tenir una bona resposta i es van haver de portar més cadires per als veïns i veïnes.
Gerard Quintana, ha estat el plat fort de dissabte i de tota la Festa Major, es va omplir tota la pista, i també el pla de la masia, d’un públic que va aplaudir molt les diferents cançons.
Van seguir les Barraques fins altes hores -divendres van acabar a les 8 del matí- i a can Feliu, per a públic de totes les edats, la disco mòbil, amb música de ball.
En fi, un dissabte que ha donat molt de sí, i un diumenge, on històricament, la Festa va de baixa, però hi hauran catorze actes, tot esperant la traca final de la botifarrada a la rambla Lluís Companys, el cremat del avis, les havaneres amb el grup “Bufa la marinada” i el castell de focs, que tancarà a quarts d’onze, aquesta FESTA MAJOR 2007.
Amplis reportatges fotogràfics, en enllaç adjunt
FESTA MAJOR 2008
Un any mes tenim aquí la Festa Major, més avançada que mai, com bé ens explica el nostre amic Jaume Carbó del GIHSQ, històricament la Festa Major de Sant Quirze, es celebra el primer dilluns de setembre… “caigui… com caigui” i enguany ho fa de la manera més “agostiniana” possible, 29, 30 i 31 d’agost i 1 de setembre… però les tradicions en actes com aquest crec que han de marcar les voluntats de tothom, i també d’aquesta manera ens diferenciem una mica dels veïns, -que tot sigui dit de passada- no està malament.
Si mirem el programa que ens ha fet arribar l’ajuntament o bé consultem el pdf del web municipal, podrem veure en primer lloc i ja el dijous 28 la recepció institucional al Celler de can Barra, i l’actuació de la ben coneguda de tots Coral UST Singers… i els que no la conegueu fareu santament en esmenar-ho i anar a la patronal dijous a les nou del vespre.
Divendres -per la part que em toca, i si m’ho permeteu- destacaria al CAP de Sant Quirze, i a les sis de la tarda, la inauguració de la exposició d’Explicació de projectes d’Acció Solidària Vallès, on la ONG quirzetenca, ens explica amb imatges, que fa a Àfrica i concretament a Senegal, el 2007 als projectes de les poblacions de Tambacounda i Thionck Essyl, i també amb la donació de material esportiu del F.C. Sant Quirze per l’equip de l’A.S.C. Aïona de Cap Skirring.
A les nou del vespre el pregó a càrrec del Sant Quirze Bàsquet Club que enguany fa vint-i-cinc anys. Versots i inici del correfoc, un cop finalitzat el pregó, i mentre els més “inquiets” poden anar al correfoc, els més “tranquils” tenen fideuà a la masia de can Feliu… teca a la fresca, és el que la gent demanda, només cal veure l’èxit que any rere any té la botifarrada del dilluns… però abans de gaudir de la botifarra el dilluns al vespre, i de la novetat dels Mandukos un cop s’hagin acabat les havaneres amb el grup Bufa la marinada, i el cremat que ens prepararan els avis i àvies del casal, tenim tot el dissabte i tot el diumenge.
Consulteu doncs el programa, trieu el que més us plagui i escaigui, i ha gaudir de la NOSTRA FESTA MAJOR.
Pregó, correfoc, Pep Plaza amb Pep Sala, la Dixieland…
Més fotografies al peu d’aquest article.
Fora de programa i mentre +de700 persones omplien els exteriors de la masia de can Feliu, i alguns escuraven encara els plats de fideuà, Pep Sala va pujar a l’escenari per acompanyar el seu amic Pep Plaza, en actuació impagable! mentre a la nova plaça Anselm Clavé, la Dixieland amenitzava la jornada de mitja nit al públic que inaugurava l’espai, la lluna plena en donava fe, i lluny quedaven ja la tranquil.litat de la inauguració de la magnífica exposició fotogràfica de Josep Escolà, l’harmonia de la Pinzellada lírica d’Eunice Fernández De la Rubia, la disbauxa del pregó amb els 50 anys de l’èxit històric del club d’handbol, i el futur imminent del nou fitxatge rus, i l’ensordidor espetec dels diables, amb una explosió de llum soroll i foc, a la plaça de la Vila i carrer adjacent, desafiant –aquests dimonis locals- les creus que proliferen darrerament en edificis de dubtós gust i poc necessaris, i un cop superat l’escull i l’estretor del carrer amb tanca perpètua, prosseguir el seu deambular per carrers del poble, alguns d’ells acabats d’estrenar com carrer Sabadell, Pintor Vila-Puig i Corraló, acompanyats per sants jordis del segle XXI amb cavalls flamants amb llums blaves, fins les barraques on altres inferns acolliran altres dimonis fins la matinada.
Us oferim ampli reportatge fotogràfic de Manel Martínez i Enric Alloza, d’aquest primer dia de FESTA MAJOR. SALUT i que duri!
FESTA MAYO 2006 EL PROGRAMA
http://www.sqvalles.cat/santquirze/modules/idealportal/upload/ProgramaFestaMajor2006_1.pdf
FESTA MAYO 2007 EL PROGRAMA
http://www.sqvalles.org/santquirze/modules/idealportal/upload/Inf_Setembre07.pdf
La Festa del Most
La Festa del Most 2007 es trasllada al 2008Setembre de 2007. Nota de la redacció: Pere Costa és home complidor, que li agrada preparar les coses amb calma i que lamenta que no es puguin fer quant toca. En el seu dia ens va enviar un text sobre la Festa del Most, que malauradament s’ha aplaçat fins l’any vinent. Però no volem perdre la seva reflexió, que amb el seu permís hem ajustat gramaticalment a les circumstancies de l ’aplaçament i que ens plau publicar… ell va pensar amb temps, feina feta no fa destorb, i ara no volem que aquest treball -que espero us plagui- vagi a parar a la bassa.
Festa del most 1995
Irina Casado a l’excel.lent llibre “Sant Quirze del Vallès”, de Edicions Cossetània (2001) diu textualment:
“Sant Quirze, com altres municipis amb uns antecedents agrícoles relacionats amb la vinya, ha recuperat una tasca que, antiguament, es feia a cada masia i a cada casa del poble i que, actualment, és una activitat que ja s’ha perdut.
Era al setembre quan els pagesos es dedicaven a fer la verema, a collir el raïm. Però no podia passar massa temps entre la collita i el premsat i, per aquest motiu, m’entre els grans collien el raïm, els infants eren els que el trepitjaven. Com a conseqüència de la desaparició de la vinya al municipi, aquesta activitat va anar desapareixent, de manera que, per recordar-la, es celebra la Festa del Most.
Aquesta recuperació la devem al GIHSQ (Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze) que des del setembre de 1985 i cada dos anys, desprès de la festa major organitzen aquesta festa. El dia de la festa depèn de la maduració del raïm, però generalment els actes es fan un diumenge, encara que el dissabte anterior es va a recollir el raïm a Lavern (Alt Penedès). Així un diumenge de setembre, passen pels carrers de Sant Quirze dos carros carregats amb les portadores de raïms i la premsa, mentre s’instal•la un cup per poder trepitjar el raïm.
Amb la Festa del Most s’intenta recuperar “una petita part d’allò que havia estat Sant Quirze i que ara ja no es”.
Davant de la proximitat de la Festa del Most volíem, per part nostre, afegir a l’excel•lent comentari de Irina Casado, tres puntualitzacions.
1. La nostra cultura mediterrània té en el vi una base fonamental, tant en la gastronomia com en els ritual de la litúrgia cristiana.
2. La medicina actual i les investigacions del nostre cardiòleg Valentí Fuster demostren la bondat del vi, pres amb seny, en la prevenció de determinades cardiopaties.
3. Recuperar la vinya per tal de compartimentar la zona forestal, actualment ja escassa, es important, fins al punt de que està en els objectius del programa de un dels partits politics avui en el govern municipal.
4. La cultura islàmica prohibeix el vi però l’Alcorà, en la seva sura 48, versicle 16, diu sobre la imatge del Paradís promès als pietosos que hi haurà rius d’aigua incorrupta, rius de llet de composició inalterable, i rius de vi que faran la delícia dels bevedors.
Aquest any, que no podia ser-hi present a la Festa del Most per problemes personals, dóna la casualitat de que no es pot celebrar per una sèrie de imponderables per part dels GIHSQ i de l’Ajuntament. Esperem doncs tirar la casa per la finestra l’any vinent, però vull deixar als amics del GIHSQ, m’entres pensen en l’any vinent, un parell de pentasíl.labs de la Cançó de Josep M. de Segarra que diu:
Vinyes verdes, soledat
Del verd a l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
Damunt la terra lluenta;
Vinyes verdes, soledat
Vinyes verdes del meu cor…
Dins el cep s’adorm la tarda,
Raïm negre, pàmpol d’or,
Aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…
I guardeu una mica de mistela del 2005 per el 2008
Ara bé, crec que és un dret democràtic que se’ns digui als quirzetencs, per part de les dos parts ja citades, la causa de que no es pugui celebrar aquesta esperada, i tan nostrada festa
Presentació – Del Balonmano Sant Quirico al Handbol Sant Quirze
Sant Quirze del Vallès tenia, cap a l’any 1953, una població de 1.500 persones aproximadament i una agricultura amb un pes específic molt important en una època de penúries econòmiques; i feia pocs mesos s’havien arraconat les targetes de racionament de la postguerra.
Hi havia molts pocs cotxes que circulessin pels carrers plens de pols i encara havien de passar més de vint anys perquè arribés l’autopista. Per contra, hi havia molts carros, cavalls i mules. Desplaçar-se a Barcelona o Sabadell amb tren era relativament fàcil, però anar a la resta de llocs era quasi sempre una aventura per la manca d’autobusos i ferrocarrils o per la seva exasperant lentitud.
No hi havia televisió al poble però si cinema; molta gent tenia ràdios a les cases; eren poques les activitats de lleure i els dissabtes es treballava, molt pocs anaven a la platja i les segones residències eren reservades als milionaris de llavors.
Tampoc hi havia democràcia, ni partits polítics, ni Generalitat, però si molt espíritu nacional. I es parlava en català quan es podia, però sempre en la intimitat… si no et podia caure un calbot o quelcom pitjor. Oficialment s’havia de dir: “En Sant Quirico de Tarrassa se ha fundado un club deportivo denominado Balonmano San Quirico”.
En aquest ambient va néixer l’Handbol Sant Quirze, àlies Balonmano Sant Quirico de l’època. Amb dificultats per trobar hores per entrenar i jugar, unes instal·lacions precàries i molts problemes per desplaçar-se agreujats per la manca de calés. Res era fàcil en aquells temps si no es tenia molta, molta il·lusió.
Segur que la manca d’opcions de lleure va ajudar els que iniciaren aquesta aventura i va fer que en pocs temps l’handbol fos una de les activitats que més gent i passió aplegava i que alhora representés una població que volia oblidar temps pitjors i tornar a gaudir de petites il·lusions.
I així va començar l’Handbol Sant Quirze … Després la flama d’aquell esperit fundador ha anat passant d’uns a altres i, sense apagar-se en cap moment, ha arribat fins a nosaltres.
Els inicis de l’handbol a Sant Quirze
L’handbol és un esport que es va començar a practicar a Sabadell als voltants de l’any 1944 sota la salvaguarda del Frente de Juventudes. Ben aviat aquesta innovadora activitat va començar a afeccionar els joves de sant Quirze, molts dels quals treballaven a les fàbriques tèxtils o estudiaven a les escoles de Sabadell.
Alguns van iniciar la seva relació amb l’handbol jugant en equips d’aquesta ciutat, ja que no va ser fins vuit anys després de l’arribada de l’handbol a la ciutat veïna que Sant Quirze aconseguí el seu primer equip.
Acción Católica: Els primer equip
L’any 1952, sota el nom d’Acción Católica, neix el primer equip d’handbol de Sant Quirze. Josep Maria Campmajó Samaranch, Emili Valero Reig, Josep Martí Carbó, Josep Simó Deu, Jordi Ribas Brullet, Valentí Vidal Morera, Joan Vendrell Muñoz i Antonio Garcia Sánchez en són els primers vuit jugadors.
Vestits en camisa verda i pantaló vermell, model plagiat d’un equip americà de bàsquet que venia amb la sisena flota americana i que havia fet alguns partits per tot Catalunya, Acción Católica disputa el seu primer partit contra l’equip dels Canarios, de Sabadell. Les primeres camises utilitzades pels jugadors van ser confeccionades per Jordi Ribas i van tenir un preu de 33 pessetes de l’època, cost força elevat que va fer que algunes mares dels jugadors els fessin elles mateixes l’equipament.
Los 7 Machos
Ràpidament augmenta el nombre de joves de Sant Quirze interessats en jugar a handbol. Tant és així que neix aviat un segon equip, batejat amb un nom ben singular: Los 7 Machos. Vestits primer amb una samarreta tenyida de negre i abillats després amb els colors blanc i blau, juguen el seu primer partit contra Acción Católica, que xiula Joan Vendrell. Ningú recorda el resultat d’aquesta disputa amistosa, però el que no s’ha esborrat de la ment dels que van participar-hi són els nervis i la intensitat del partit, en què fins i tot es va arribar a les mans.
Los 7 Machos es reunia sovint a les escales de la Cooperativa i entrenava i jugava els seus partits a la pista parroquial. Havien de pagar primer 10 pessetes i després fins a 15 per a poder practicar el seu esport preferit, a diferència de Acción Católica, que ho podien fer de franc. Dos dels jugadors de Los 7 Machos provenien d’Acción Católica. De sempre, la tradició popular ha intentat trobar possibles diferències entre els components d’ambdues formacions, però la rivalitat era merament esportiva, fet que queda evidenciat en la construcció de la pista esportiva, en què van participar membres i afeccionats dels dos equips, entre els quals hi havia una bona amistat.
Cal dir, també, que durant els primers anys no es disposava de vestuaris i els jugadors es canviaven a la casa de Cal Guerra, avui edifici de l’Ajuntament. Després de l’entrenament es banyaven a la bassa de la masia de Can Feliu, sempre que la temperatura ho permetés, és clar.
La fusió o el naixement de l’Handbol Sant Quirze
recuerdo que mi hijo empezo hacer hambol, bueno en aquellos tiempos se llamaba balonmano, mi marido estaba en la junta directiva y fue cuando cambiaron el nombre de balonmano a hambol….
L’any 1953 i sota l’organització del Frente de Juventudes, Educación y Descanso, se celebra el primer torneig d’handbol nocturn, en què participen els equips quirzetencs. Los 7 Machos no van poder inscriure’s amb aquest per indicacions de l’organització, de manera que van haver de canviar-se’l per Atlético San Quirico.
El Club Balonmano San Quirico neix de la fusió dels equips Atlético San Quirico i Acción Católica el setembre de 1953, just després del torneig nocturn del Frente de Juventudes, amb el nom inicial de Club Balonmano San Quirico.
El gran nombre d’afeccionats i de joves interessats a formar part d’aquest club fa que ja des del seu naixement es creïn dos equip, l’A i el B. Els primers jugadors del Club Balonmano San Quirico són Josep Gomariz, Josep Argemí, Julio Francisco, Francisco Andrés, Quirze Farré, Frederic Folch, Josep Martí i Emili Marsol. El segon equip el formen Josep Cambre, Jaume Olivé, Antoni Turu, Albert Gubianes, Feliu Olivé, Antonio Aguilar, Josep Maria de la Paz i Ramon Parra. Alguns dels jugadors dels equips originaris Los 7 Machos i Acción Católica, com Emili Valls, Jordi Ribas i Valentí Vidal passen a formar part d’equips de Sabadell arran de la fusió.En la foto aparece un cura era mussen ANTON
Des de l’any 1953 el nostre Club ha viscut molts moments de glòria. Han estat molts anys d’èxits i alguna que altra decepció, però sobretot d’èxits aconseguits per les diferents categories i equips del club al llarg de la seva història.
1954-55: Campió de CATALUNYA 3ª Categoria.
1956: Campió Torneig COMARCAL DEL VALLES Juvenil.
1956-57: Sotscampió de CATALUNYA 2ª Categoria.
1957: Campió Torneig COMARCAL DEL VALLES Juvenil.
1957-58: Sotscampió de CATALUNYA Juvenil.
1958: Sotscampió d’ESPANYA Juvenil.
1958: Campió Torneig COMARCAL DEL VALLES Juvenil.
1958: Adjudicació del Trofeu F.J. de Sabadell.
1958-59: Campió de CATALUNYA 2ª Categoria.
1959: Campió d’ESPANYA 2ª Categoria.
1961-62: Sotscampió de CATALUNYA 1ª Categoria.
1966-67: Campió “TROFEO FEDERACIÓN”.
1967-68: Campió de CATALUNYA.
1967-68: Sotscampió “TROFEO FEDERACIÓN”.
1968-69: Campió de CATALUNYA.
1968-69: Sotscampió d’ESPANYA.
1969-72: 1ª Divisió Nacional.
1973: Campió del “TROFEO FEDERACIÓN ESPAÑOLA.GRUPO A”.
1975-76: Campió 2ª Categoria Provincial.
1977: Campió del “TROFEO FEDERACIÓN ESPAÑOLA”.2ª Categoria.
1977-78: Sotscampió 2ª Categoria i ascens a 1ª Categoria.
1978: Campió del Memorial Casablancas.
1978-79: Campió del “TROFEO FEDERACIÓN ESPAÑOLA”.1ª Categoria.
1978-79: Campió PROVINCIAL DE VETERANS.
1979: Campió del Memoria Casablancas.
1980-1999
1980-81: Sotscampió 1ª Categoria Provincial.
1980-81: Campió de la fase Sector 3ª Nacional.
1981-82: Ascens 2ª Divisió Nacional.
1983-84: Campió del Memoria Casablancas.
1985-89: 1ª Divisió Nacional.
1985-86: Campió Copa Catalana.
1990-91: 1ª Divisió Catalana.
1991-92: 2ª Divisió Catalana.
1992-93: Ascens 1ª Divisió Catalana.
1993-94: Campió del Memorial Casablancas.
1994-95: Campió Trofeu CASABLANCAS.
1995-96: Sotscampió Trofeu CASABLANCAS.
1995-96: Campió “XIII Torneig INTERNACIONAL CIUTAT de CALELLA”.
1995-96: Finalista “16è Torneig INTERNACIONAL COSTA del MARESME”.
1996-97: Sotscampió Trofeu CASABLANCAS.
1996-97: Campió Juvenil “XIV Torneig INTERNACIONAL CIUTAT de CALELLA”.
1996-97: Campió “17è Torneig INTERNACIONAL COSTA del MARESME”.
1997-98: Campió Juvenil “18è Torneig INTERNACIONAL COSTA DEL MARESME”.
1997-98: Ascens a 1ª Divisió Nacional.
1998-99: Ascens a 2ª Divisió Catalana (Sènior B).
1998-99: Campió Juvenil XVI Torneig “INTERNACIONAL CIUTAT DE CALELLA”.
2000-01: Campió COPA FEDERACIÓ 2ª Catalana Sènior Masculí.
2001-02: Campió de Catalunya “1ª DIVISIÓ ANTONIO LÁZARO”.
2001-02: Ascens a 1ª Divisió Nacional.
2002-03: Ascens a 2ª Divisió Catalana. (Sènior B)
2002-03: JEEC aleví masculí
2003-04: JEEC aleví masculí
2005-06: Lliga dels Pirineus Infantil masculí
2005-06: Campionat de Catalunya Escolar Infantil femení
2005-06: JEEC aleví masculí
2005-06: Campió 2ª Catalana Sènior femení
2006-07: Copa Federació Cadet masculí
2006-07: JEEC Vallès Occidental aleví femení
2006-07: JEEC Vallès Occidental infantil femení
2006-07: Ascens 1ª Catalana Sènior “B” masculí
2006-07: Fase final Campionat Catalunya Cadet femení
Homenantge als campions de l’Handbol Sant Quirze ,-Murcia 1959 from Josep Busqueta Gavaldà on Vimeo.
PERSONAS CELEBRES KE HAN NACIDO O VIVIDO EN MI PUEBLO
Maria Badia i Cutchet
Nacida el 13 de mayo de 1947, St. Quirze del Vallès
Maria Badia i Cutchet (Sant Quirze del Vallès, 1947) és una política catalana, actualment diputada al Parlament Europeu pel PSC-PSOE.
Té dos fills i comparteix la vida amb l’actor Artur Trias. Per raons familiars, Maria Badia està estretament vinculada al món de l’art i la cultura, aficions a les quals dedica bona part del seu temps de lleure. Des de fa tretze anys viu al Maresme.
Va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i va treballar com a professora d’anglès en dues escoles d’educació primària de Sabadell.
El 1975, va entrar a formar part de Convergència Socialista de Catalunya, moviment embrionari del que avui és el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Ha estat coordinadora de la Primera Secretaria del PSC, coordinadora de la Secretaria de Relacions Internacionals del PSOE, i responsable de la Secretaria del President del Parlament de Catalunya, Joan Reventós i Carner.
El juny de 2000 fou elegida membre de la direcció del PSC, responsable de la Secretaria de Política Europea i Internacional, essent reelegida el 2004 i el 2008.
El 2004 va ser elegida diputada al Parlament Europeu, i est adscrita a la Comissió de Cultura i Educació, així com a la delegació per les relacions amb la República Popular Xinesa. També és membre suplent de la Comissió d’Afers Exteriors, de la delegació per les Relacions amb Sud-àfrica, de la delegació per a les Relacions amb els Països Amèrica Central, de la delegació a l’assemblea Parlamentaria Paritària Àfrica Carib Pacífic-UE, i de la delegació a l’assemblea Parlamentaria Euromediterrània.
A la Comissió de Cultura i Educació, ha treballat especialment per a millorar les condicions i ampliar els programes educatius de mobilitat dels estudiants a la Unió Europea, per augmentar les oportunitats de formació del professorat, per a fomentar la coordinació dels ensenyaments artístics a nivell europeu, per a reduir la fractura digital i democratitzar l’accés a les TICs, per a reduir les desigualtats de gènere en el sector cultural, educatiu i de l’esport, i per a millorar la comunicació entre les institucions comunitàries i la ciutadania. En aquest sentit, ha promogut l’ús del català a les diferents institucions comunitàries i la correspondència en aquesta llengua entre la ciutadania i el Parlament Europeu.
En el Parlament Europeu, és membre del Grup Socialista i Secretària General Adjunta de la Delegació Socialista Espanyola. També forma part del Partit Socialista Europeu de Dones, on ha participat activament impulsant campanyes de conciliació de la vida personal i laboral
Maria Badia: Ballant la dança del Minuet als 6 anys en el Centre Cultural de Sant Quirze del Vallès
L’any 1982, celebrant la primera victòria del socialisme espanyol amb Felipe González
Als 13 anys durant l’enllaç d’uns familiars a Sant Quirze del Vallès
JORDI CALVIS
Jordi Calvís, nacido en el 12 de Marzo de 1957 a Sant Quirze del Vallès, estudió Bellas Artes en la Escuela Industrial de Artes y Oficios en Sabadell, plástica a l’Illa de Sant Llouis de París, arte en la calle en el Centro de Arte Alexandre y Cirici en Hospitalet del Llobregat.
Viene realizando exposiciones desde 1981.
El lenguaje que utiliza se basa en la creación de texturas añadiendo diferentes materiales en la obra que pueden llegar a ser orgánicos, tierra, animales… obteniendo dotar de vida a las telas y una volumetría con la cual conseguir crear sensaciones de tridimensionalidad, llegando al que él llama visualización táctil.
Unos de estos detalles es incorporar en las telas arenas que coge de diferentes ciudades y paises que visita, de esta manera usa tierras de Malta, Marruecos, del Río Nilo, de las Canteras de Assuán, de Almería, de Asturias, Portugal, Menorca, India, Punta Cana, China, Méjico, Tailandia, Playa Maluín, Montevideo, etc… Para hacer los oscuros: tierras volcánicas de Tenerife, Lanzarote, Madeira, Sicilia y Estromboli; Rojas: de Uluru Ayers Rock Central Australia, de Sao Paulo, Wadi Ruum (Jordania), Haifa (Israel), Zada (Croacia) y Hammaded (Tunisia).
Josep Maria Relat (1910-1985). Nascut a Avinyó (Bages). Alumne de batxillerat dels Escolapis de Sabadell. Va estudiar medicina i va arribar l’any 1933 a Sant Quirze, on va dur a terme la seva tasca durant 43 anys.
La seva participació i ajuda a les víctimes de les riuades de l’any 1962 va ser molt important.
Sant Quirze va erigir un bust i va donar nom a una plaça del municipi, en homenatge ell i la seva tasca.
Joan Vila Puig (1890-1963). Va néixer al número 45 del carrer major i de jove es traslladà a Sabadell on començà a treballar com a aprenent a una empresa de pintura decorativa. Mentre treballava a aquesta empresa, va iniciar els estudis de dibuix a l’Escola Industrial. Anys més tard va començar els seus estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
La seva primera exposició es va dur a terme al Centro Artísitico de Granada quan tenia 28 anys, la segona celebrada l’any 1920, va ser al Círculo de Bellas Artes de Madrid.
Joan Vila Puig va ser membre de La Academia de San Fernando i president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Actualment les seves obres es poden contemplar als museus de Barcelona, Sabadell, Tossa de Mar, Oslo, Buenos Aires i Venècia.
L’alcaldessa amb Joan Galinsoga, històric de l’handbol i de Convergència
Ha mort Joan Galinsoga
Nota que publica el web de l’Handbol Sant Quirze. Sentim comunicar la defunció d’en Joan Galinsoga, dilluns dia 7 de desembre. En Joan va ser durant quinze anys directiu del nostre club i una persona molt apreciada per tots a l’Handbol Sant Quirze. Volem fer arribar el nostre condol a tota la família, i molt especialment a la seva esposa Catalina, tan estimada per tots, al seu cunyat Valentí Vidal, expresident del club i al seu nebot Jordi Vidal, jugador del nostre equip de veterans.
L’enterrament serà avui dimecres dia 9, a les 10 a la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita
enric ferrando
PREMI MUSSOL DE SANT QUIRZE – 14/03/2007 |
Premi Mussol de Sant Quirze El proper 19 de març finalitza el termini per presentar propostes per al Premi Mussol de Sant Quirze 2007. Com és habitual, totes les entitats i associacions registrades formalment al Registre d’Entitats de l’Ajuntament podran fer arribar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana una proposta de premiat. Així com la ciutadania pot subscriure amb un mínim de 100 signatures de residents al municipi majors de 16 anys una altra candidat o candidata al Premi Mussol. També s’acceptaran les propostes signades per la tercera part dels membres de la corporació. Recordem que l’Ajuntament de Sant Quirze concedeix de forma anual el Premi Mussol de Sant Quirze, com a reconeixement públic a alguna persona física o jurídica. Aquest reconeixement té caràcter exclusivament honorífic. El lliurament del premi Mussol, que correspon a una reproducció en miniatura de l’obra de Tom Carr “Duc amb pedra”, es farà en el decurs d’un acte públic convocat en el marc de la celebració de l’Aplec del Mussol. El 2005 els veïns de Sant Quirze Roger Vilaseca i Josep Sos van ser els guardonats amb el Premi Mussol. En l’edició de 2006 l’escollit va ser el Centre d’Investigació i Història de Sant Quirze. Un guardó que van recollir els seus fundadors, Jaume Carbó i el desaparegut Enric Ferrando. El Centre va ser obsequiat amb aquest reconeixement per la seva tasca en la memòria històrica del poble a través de la recopilació de documentació escrita i gràfica. El Mussol de Sant Quirze 2007 s’aprovarà en el Ple d’aquest mes de març.
|
Purificació Salas Xandri (1892-1974). Nascuda a Còrdova, va ser coneguda popularment com a donya Pura.
Va ser pedagoga, tasca professional que va començar l’any 1934 a Sant Quirze.
Purificació Salas va ser mestra de Sant Quirze, durant els anys de la postguerra i del franquisme, fins l’any 1958 en que es va jubilar.
Es convertí en una persona molt popular i coneguda al nostre municipi, motiu pel que actualment a principis dels anys seixanta, una escola porta el seu nom.
Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
MUNICIPIOS CON LA DENOMINACIÓN DE SAN QUIRICO DE TARRASA EN ALGÚN CENSO ANTERIOR: | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Provincia: 8 Barcelona Municipio: 08238 Sant Quirze del Vallès | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PELICULAS KE ALGUNAS ESCENAS HAN SIDO RODADAS EN MI PUEBLO
Es filma aquests dies “La niña de las gallinas”
Sant Quirze es converteix per uns dies en un poble de llatinoamèrica
Les escales de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita, el carrer Pompeu Fabra davant del dipòsit, i d’altres escenaris quirzetencs, serveixen aquests dies per rodar els exteriors d’aquesta pel.lícula, és una pel.lícula pensada a Barcelona, pensada i feta en castellà, principalment per dones i d’ascendència llatinoamericana.
Us diré la veritat com faig sempre i quan avui m’han donat el dossier de premsa, només en espanyol, i a la fitxa artística anomenen els actors, Jordi Dauder amb un (español) entre parèntesi, igual que la Mercè Montalà o en Victor Pi, una esgarrifor m’ha pujat per la columna, la mateixa que quan un Policia Nacional et fot una multa per dur el CAT enganxat a la matrícula, i et diu hableme en castellano… realment avancem res?
En el dossier quan parlen de l’equip en Coordinación de actores la Mercè Montalà s’ha convertit en Mercedes Montalà, en les col.laboracions surt el nostre ajuntament com Ayuntamiento de Sant Quirze del Vallés, agrairíem que el nostre ajuntament demanés que en aquesta barcelonina pel.lícula ambientada a Sud Amèrica, el nom del nostre Ajuntament i figurés així com Ajuntament de Sant Quirze del Vallès no com Ayuntamiento i del Vallés.
Alejandra Borja, directora de la pel.lícula és colombiana va venir a Catalunya, concretament a Barcelona l’any 1989, fa quasi 15 anys, és membre del Col.legi de directors de Cinema de Catalunya, i és l’encarregada de la selecció cinematogràfica de l’Associació Barcelona.
Ens diuen al dossier de premsa, “El equipo que colabora en la película está formado por profesionales de distintas nacionalidades, la mayoría mujeres, tratando de demostrar la posiblidad de conseguir una verdadera integración de los inmigrantes latinoamericanos…” quina integració?
No hem de fer la vista grossa en aquestes coses, la premsa que hi havia avui al carrer Pompeu Fabra, convocada per la direcció de la pel.lícula, era enterament catalana, i era previsible que així fos, Televisió Canal 50 de Sabadell, Premsa de l’ajuntament, i Vilaweb Sant Quirze, el noi que ens ha lliurat el dossier, era català i catalanoparlant, la noia amb la que he tingut contacte, la Txell, una jove catalana i catalanoparlant de Castellar del Vallès, com és que ens donen un dossier en castellà? Qui ho mana? Qui ho decideix? Aquest dossier de premsa que m’ha caigut a mans, quaranta o cinquanta anys enrere en ple franquisme, seria perfectament vàlid, només hi ha una cosa que caldria haver canviat, on diu Ayuntamiento de Sant Quirze del Vallés, posar Ayuntamiento de San Quirico de Tarrasa.
DIVENDRES 1 OCTUBRE
22 h FESTA DE FI DE RODATGE del llargmetratge
"La Niña de las Gallinas"
Música en directe i ball per a tothom
Lloc: Exteriors del Centre Cívic
Organitza: Alejandrea Borja Productora
Col·labora: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
Rodatge a Sant Quirze
Històries humanes, diverses
una dona gran que pateix una
greu malaltia i es rebel.la contra
el destí, un home amb
dues filles amb el mateix
nom… Aquests són alguns
dels arguments que marquen
el fil conductor de “La niña de
las gallinas”, un llargmetratge
de solidaritat que barreja
somnis i emocions en clau
d’humor i realisme màgic i
que trobarà espai a Sant Quirze
del Vallès, gràcies a la
col.laboració de l’Ajuntament.
La directora, Alejandra Borja,
ha trobat als carrers del
nostre municipi l’espai idoni
per desenvolupar el que vol
transmetre. Així, carrers com
el de Pompeu Fabra, Sant
Pere, del Mig, Sant Isidre,
l’església, el cementiri i el
mercat són aquests dies i
durant dues setmanes escenari
del rodatge.
A més, entre els figurants hi
ha aquells ciutadans i ciutadanes
que el passat mes de
juliol es van presentar al càsting
a la Masia de Can Feliu.
La directora Alejandra Borja
és una colombiana que viu
a Barcelona des de fa més
de 13 anys i que en fa 5 que
és realitzadora independent.
Ha fet quatre curtmetratges
de qualitat i ha participat en
festivals internacionals sense
cap subvenció i amb la
col.laboració desinteressada
de desenes de persones.
Ara, té entre mans un ambiciós
repte: un llargmetratge.
L’OBJECTIU
L’equip dirigit per Borja fa
prop de dos anys que treballa
en el llargmetratge. Es
tracta d’un equip format per
persones de diferents nacionalitats
que, a través d’aquest
projecte, busca la integració
i el desenvolupament dels
immigrants llatinoamericans
en les arts audiovisuals. L’objectiu
del film és que una
societat amb tants nivells
d’immigració es vegi reflectida
també en el camp cinematogràfic.
DIFUSIÓ DE SANT
QUIRZE
“La niña de las gallinas” permetrà
permetrà
projectar internacionalment
la imatge de Sant
Quirze, la seva arquitectura i
les característiques geogràfiques,
a més de presentarlo
com un municipi conscient
i solidari que aposta per propostes
innovadores. A més,
a l’inici de la pel.lícula apareixerà
el crèdit següent:
“Con la colaboración del
Ayuntamiento de Sant Quirze
del Vallès
Sant Quirze, escenari colombià
“Sonido… cámara… acción!”. Són les paraules que donen el tret de sortida
a la gravació de qualsevol pel.lícula Aquests dies, però, s’han escoltat
. a Sant Quirze, amb un cert encant colombià. L’encarregada de pronunciar-les ha estat l’Alejandra Borja. Ella i el seu equip han rodat“La niña de las gallinas”, el primer llargmetratge d’aquesta directora, que ha comptat amb la col.laboració de 180 figurants
quirzetencs i quirzetenques. Un càsting previ al Centre
Cívic de Can Feliu al mes de juliol va donar el tret de sortida
al que serien uns intensos dies de rodatge. Carrers
com el de Pompeu Fabra, del Mig, de Sant Isidre i de Sant
Pere han estat escenari de la pel.lícula, com l’església, el
cementiri o la fira. Espais que han fet un salt al passat
impregnant l’encant de la Llatinoamèrica dels anys 70.
Els ciutadans de Sant Quirze han conviscut amb actors de
la talla de Jordi Dauder, Mercè Montalà o el colombià
Julián Arango, que col.laboren desinteressadament en la pel.lícula.
“LA NIÑA DE LAS GALLINAS”
El llargmetratge recrea la història d’una directora llatinoamericana
afincada a Barcelona que decideix fer una
pel.lícula de baix pressupost sobre la vida i els esdeveniments
que van rodejar el seu naixement. Una història de
solidaritat en la que es barrejen somnis i emocions en clau
d’humor i realisme màgic. Els fets tenen lloc a la atrotinada
casa de l’Abuelo Víctor, que construeix al seu voltant una espècie de refugi
social, una casa comunitària on amics i desconeguts són sempre ben rebuts.
LA DIRECTORA
Alejandra Borja és una realitzadora colombiana que viu a Barcelona
des del 1989. Va ser a la ciutat comptal on va estudiar fotografia
professional i publicitària i on va acabar la carrera de disseny gràfic.
Actualment exerceix de productora independent, és membre del Col.legi
Directors de Cinema de Catalunya i forma part del Comitè
Assessorament del Festival Internacional de Cinema Gay i Lèsbic de Barcelona
. Ha participat en festivals internacionals sense cap subvenció
i fins ara ha rodat quatre curtmetratges. Durant el rodatge a Sant Quirze,
l’Alejandra dirigeix cada una de les seqüències. Indica els actors la
seva posició i posat, i examina les imatges en un monitor. Un dels dies del
rodatge, ens dedica una estona: – Alejandra, per què vau escollir Sant Quirze com a
escenari? – La meva guionista és de Sant Quirze. Mentre, comentàvem el guió i
dèiem que necessitàvem un lloc amb cases baixetes, carrerons estrets, etc.
ella va dir que el seu poble acomplia tots els requisits. Aixa és que vam venir a veure’l i
vam descobrir una mina! – Com s’està desenvolupant el rodatge?
– Molt bé. La veritat és que la gent s’hi està involucrant. Els extres ens estan
aportant una gran ajuda. Estem treballant colze a colze, i això està facilitant
la feina. La veritat és que està sent molt gratificant, perquè els veïns ens ajuden molt
Us heu trobat amb algun inconvenient? – Hem trobat problemes
meteorològics: núvols sobretot, i també algun soroll d’avions. Un dia, fins i tot, un veí
va venir a comprar a la fira que havíem muntant, pensant- se que era de veritat!
– És millor rodar aquí que a Barcelona, que a una gran ciutat?
– Sí. Aquí és més fàcil. Rodar a Barcelona sense pressupost és molt complicat.
Aquí hem tingut el suport de l’Ajuntament i a les grans ciutats es fa difícil.
– Quan podrem veure “La niña de las gallinas” a la pantalla?
– … després del rodatge hem de fer postproducció, muntatge i distribució.
Pràcticament un anyet llarg. Hi ha encara molta feina a fer. – I en quines sales la
podrem veure? Quina distribució fareu? – Algunes sales ja ens garanteixen
que es presentarà, però la distribució és un tema complicat. La veritat és que no
tenim diners, i això no paga la publicitat. Però la distribuirme igualment.
Hem fet l’esforç de rodar amb poc pressupost i la distribució no ens ha de suposar
un problema.
1948 -Campo bravo
Pedro Lazaga Sabater
Valls (Tarragona), 1918 – Madrid, 1979
Comenzó simultaneando su trabajo en un sindicato pesquero con sus primeros trabajos en el medio cinematográfico. Tras conseguir diversos premios en concursos de críticas y en las sesiones de cineclub del Círculo de Escritores Cinematográficos, Pedro Lazaga se puso en contacto con Carlos Serrano de Osma, que le dio la oportunidad de escribir el guión de la película El embrujo (1947), dirigida por el propio Serrano de Osma. Tres años después también sería guionista de Niebla y solJosé María Forqué (1923–1995). (1951), un filme de
Durante aquellos años también trabajaría como ayudante de dirección en otras películas de Serrano de Osma, al tiempo que debuta en la dirección fílmica con el cortometraje Encrucijada (1948). Ese mismo año también estrenó el largometraje Campo bravo (1948). esta peli es la ke se hizo en mi pueblo y jejejejej salia mi madre, ke en akellos tiempos tenia unos 8 añitos
Su siguiente trabajo fue la dirección y la escritura del guión, junto a Forqué, de la película María Morena (1951), nominada a recibir el Gran Premio en el Festival de Cine de Cannes. Su siguiente largometraje, Hombre acosado (1952), tuvo un guión escrito por José Luis Dibildos (1929–2002), quien participaría en numerosas películas de Lazaga no sólo como guionista sino también como productor.
(1912- 1989)
Biografía de Paola Bárbara
La hermosa actriz italiana Paola Bárbara (Paola Barbara en Italia y de su verdadero nombre Paola Prato) nació en Roma el 22 de julio de 1912. Empezó su carrera como artista teatral. Tuvo sus primeros papeles cinematográficos en 1935. Interpretó muy pronto películas con estrellas italianas de la época como Fosco Giachetti en “Orgoglio” (1939) de Marco Elter. Alcanzó un gran éxito público interpretando Maria Ferrante en la “Peccatrice” La pecadora (1940) de Amleto Palermi, con Vittorio De Sica, Gino Cervi, y de nuevo Fosco Giachetti. Paola Bárbara se casó en 1942 con el cineasta Primo Zeglio que hizo en 1943 “Fiebre/Febbre” con Mary Carrillo y que decidió irse a España donde dirigió con José López Rubio (Unos títulos de la filmografía de López Rubio: “La mujer X” – 1930; Alhucemas – 1948) la coproducción hispano-italiana, “Succedió en Damasco/Accadde a Damasco”, una comedia burlona en un oriente musulmán de leyenda sin nada auténtico en la reconstitución, con Miguel Ligero y por supuesto Paola Bárbara. La actriz y su esposo cineasta trabajaron entonces en España durante toda la década. La actriz italiana interpretó como protagonista principal varias películas como “Noche fantástica” (1943) de Luis Marquina, con Carlos Muñoz, Isabel de Pomés, Fernando Fernán Gómez, Luis Peña padre; “Su última noche” (1945) de Carlos Arévalo, formando en el film una pareja “vedette” con Alfredo Mayo; “Por el gran premio” (1946) de Pierre-Antoine Caron con Raúl Cancio, Tony Leblanc y Sara Montiel; “La pródiga” (1946) adaptada de la obra de Pedro Antonio de Alarcón por Rafael Gil, con Rafael Durán, Ángel de Andrés y Maruchi Fresno; “Leyenda de feria” (1946) de Juan de Orduña; y “Audiencia pública” (1946) de Florián Rey , de nuevo con Alfredo Mayo, “Três Espelhos/Los tres espejos” (1947), coproducción lusitano-española de Ladislao Vajda, “La nao capitana” (1947) de Florián Rey con Manuel Luna, José Nieto, Jorge Mistral; y “El sótano” (1949), un raro film de Jaime de Montoya con Eduardo Fajardo. De nuevo instalada en Italia con su esposo, alternará papeles de teatro, de cine y de televisión (“Canne al vento”- Rai, 1958, de Mario Landia). Fue también actriz de doblaje del inglés al italiano de películas de la Paramount y en particular de Maureen O’Hara. Se encontró de nuevo en España para desempeñar papeles en películas del oeste dirigidas a veces por su esposo como “Los cuatro implacables” (1964), bajo el seudónimo de Pauline Baars, “El hombre del valle madito” (1965), ”Killer, adios/ Winchester, uno entre mil/Qui a tué Fanny Hand?” (1968) con Peter Lee Lawrence. Mencionaremos también ” Brandy, el sheriff de Lasatumba/ Cavalca e uccidi” de José Luis Borau Moradell, con Antonio Casas y Jorge Rigaud. Pero desempeñó además el papel de la madre de Eleonora Rossi Drago (alias Ana Sandoval) en el drama “El diablo también llora” (1966) de José Antonio Nieves Conde; y fue protagognista de “La banda de los tres crisantemos” (1970), un film policíaco en la época de “la prohibición” de Ignacio F.Iquino, con Dean Reed. Los espectadores podrán verla también en películas extranjeras como la comedia francesa totalmente loca de Georges Lautner “Des Pissenlits par la racine” con Mireille Darc, Darry Cowl, Michel Serrault, Maurice Biraud, Louis de Funès; y el drama estadounidense “The Appointment” (1969) de Sidney Lumet con Omar Sharif y Anouk Aimée. La talentosa actriz italiana que formó pareja con los actores más famosos de su generación, tendrá un último papel cinematográfico en 1978 en la comedia “Scherzi da prete” (1978) de Pier Francesco Pingitore, dejando una filmografía de unos 60 títulos. Viuda en 1984, se dice que se retiró en una comunidad religiosa. Falleció en Anguilla Sabazia (Lacio.Italia), después de una larga enfermedad el 2 de octubre de 1989………………………………………………………………………………………………………..
1947
La nao capitana de Florián Rey con José Nieto, Jorge Mistral, Manuel Luna
Tres espejos/Três Espelhos de Ladislao Vajda con Rafael Durán, Raul de Carvalho, Mary Carrillo
La monaca di Monza de Raffaello Pacini con Rossano Brazzi
I cavalieri della maschera nera de Pino Mercanti con Massimo Serato
1948
Campo bravo de Pedro Lazaga con Rafael Luis Calvo
1949
Por el Gran Premio de Pierre-Antoine Caron con Raúl Cancio
El sótano de Juan de Mayora
con Camilo José Cela, Jesús Tordesillas, Eduardo Fajardo
Simme e’ Napule, paisà (Torna a Napoli)
de Domenico M.Gambino con Nino Manfredi
MI ALCALDESA ACTUAL (ke hay ke tomarsela con humor)
Sant Quirze del Vallès
dale con el sobre el libro y lo podras mirar, vale la pena
Por Irina Casado Aijón
Elisabeth Oliveras es converteix en la primera alcaldessa de la història de Sant Quirze
Elisabeth Oliveras (ERC) s’ha convertit en la primera alcaldessa de Sant Quirze de la història, després de ser investida en el càrrec en un ple extraordinari i d’urgència convocat arran de la crisi oberta ara fa una setmana. En el ple d’avui l’alcalde Francesc Contreras ha renunciat al càrrec “per garantir el compliment del pacte subscrit entre CiU i ERC el Novembre de 2004”, segons ha anunciat solemnement en el ple. D’aquesta manera s’ha obert la possibilitat de repetir la votació que, per un vot d’un regidor convergent en el darrer ple, va impossibilitar que Oliveras es convertís en alcaldessa. En aquest sentit, el portaveu de CiU Joan Andreu Blázquez ha afirmat “que la votació la farem a ma alçada per evitar la situació de la setmana passada, quan algun regidor de la nostra formació no va entendre quin havia de ser el seu vot”.
Montserrat Mundi i Mas
Alcaldessa de Sant Quirze del Vallès la actual 2.010
Montserrat Mundi i Mas va néixer a Manresa fa 53 anys, tot i que també ha viscut a Premià i a Sabadell, i des de fa quinze que viu a Sant Quirze. Va estudiar infermeria i ha estat trenta anys a la Sanitat Pública. La seva relació amb la política ha passat diverses etapes i ara és l’Alcaldessa del municipi. També és membre del Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya.
esto no se si sucedio con alguo de los politicos de mi pueblo
dos políticos, (es indiferente el partido político al que pertenezcan) uno joven y otro más mayor, están de campaña electoral visitando organismos públicos.
En primer lugar visitan un colegio de un barrio periférico donde el director les dice:
-Tenemos muchos problemas, por favor ayúdennos, la calefacción no funciona y los niños pasan frío, el techo del comedor corre riesgo de derrumbe por las permanentes goteras, los sanitarios están casi todos rotos, nos faltan platos y cubiertos para el comedor por que se han ido rompiendo o perdiendo y lo más importante, nos gustaría tener algún vigilante por que hay muchos profesores amenazados y alguno ha sido agredido por algún alumno, en fin, la situación es insostenible–
Los políticos asienten y el mayor dice:
-Desde luego sí que están ustedes mal, intentaremos arreglar estos problemas antes del inicio del próximo curso, intentaremos, pero no le prometo nada por que estamos en crisis y ya sabe como están los presupuestos-
Acto seguido van a una cárcel… y el director les dice:
-Tenemos problemas, por favor ayúdennos, una de las 320 televisiones de plasma no funciona, el agua sale caliente pero cuando se duchan varios reclusos a la vez le falta un poco de fuerza, 2 de los 34 canales de TDT se pixelan de vez en cuando, los fines de semana el acceso a Internet va algo más lento y lo más importante, con la parabólica vemos 486 canales, pero los de Digital + no se ven por que son de pago y claro, nos perdemos los partidos de fútbol, las buenas películas y el Play Boy-
El político mayor dice:
-No se preocupen, ningún problema, les aseguro que la semana próxima todo estará solucionado, déjenlo en mi mano-
Al salir, el político joven le dice al mayor:
-Hombre, hay algo que no entiendo, no les promete nada a los del colegio, que están fatal, y en cambio a los de la cárcel les ha prometido que todos sus problemas se solucionarán pronto, ¿por qué?-
Y el político mayor le contesta:
-¿Tú vas a volver al colegio?-
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2